viernes, 21 de marzo de 2014

TIRANT ES DECLARA A CARMESINA


Quan la princesa veié que Tirant se n'anava, cridà Diafebus i el pregà molt que digués a Tirant de part seva que, quan hagués dinat, hi vingués de seguida, perquè ella tenia moltes ganes de parlar amb ell, i que després dansarien.

Quan Tirant ho sabé, immediatament s'adonà del que passava, i féu comprar el més bell espill que poguessin trobar i se'l posà a la mànega. Quan li semblà que era hora, anaren al palau i trobaren l'emperador conversant amb la filla. Quan l'emperador els veié venir, manà que fessin venir els ministrils, i davant d'ell dansaren una bona estona. I l'emperador, al cap d'una estona d'haver badat, es retirà a la seva cambra. I la princesa, tot d'una, deixà de dansar, agafà Tirant de la mà i s'assegueren al costat d'una finestra. I la princesa començà a enfilar aquest parlament:

-Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal o el bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostre amor, jo en prengui una part, d'aquest mal; i si és bé, jo estaré ben satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de voler-m'ho dir de seguida.

-Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i encara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no el compartiria amb vostra altesa, que més m'estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d'aquestes coses, no se'n deu parlar més. Parlem, senyora, d'altres coses que facin plaer i alegria, i deixem les passions que turmenten l'ànima.

-Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos, que, si vós ho volguéssiu saber, jo no us ho digués de bon grat; i vós, a mi, no m'ho voleu dir. Per la qual cosa us torno a pregar que m'ho digueu, per la cosa que més estimeu en aquest món.

-Senyora -digué Tirant-, us suplico per pietat que no em vulgueu fer un conjur tan fort com el que, senyora, m'acabeu de fer, car us diré tot quant sé en aquest món. Senyora, el meu mal ben aviat estarà dit, però jo sé del cert que immediatament arribarà a les orelles del vostre pare i això serà la causa de la meva mort. I si no ho dic, també hauré de morir de dolor i de tristesa. 

-I penseu vós, Tirant -digué la princesa-, que les coses que s'han de tenir en secret jo les volgués anar a dir al senyor mon pare o alguna altra persona? Jo no vaig vestida d'aquest color que us penseu, per tant, no tingueu por de dir-me tot el que us passa, car jo ho tindré tancat dins del meu recambró secret.

-Senyora, ja que l'altesa vostra em força a dir-ho, no puc dir res més sinó que amo.

I no digué res més, sinó que abaixà els ulls cap a les faldes de la princesa.

-Digueu-me, Tirant -digué la princesa-, per Déu, que us deixi obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, perquè, si us puc ajudar en res, ho faré de molt bona voluntant, car estic impacient de saber-ho.

Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l'espill, i digué:

-Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani-li, vostra altesa que em tingui pietat.

La princesa prengué de seguida l'espill i, amb cuitats passos, entrà a la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi veié res sinó la seva cara. Llavors ella comprengué perfectament que per ella es feia la festa i s'admirà molt que hom pogués requerir d'amors una dama sense parlar.

1) -¿Quieres pasear?
-¿Ahora? ¡Pero si sólo son las seis y media!
2) Nunca paseamos antes de las siete, y nunca en miércoles, cuando mi programa está en antena...
3) -Puedes grabarlo! Venga, Ben... Es bueno romper con la rutina de vez en cuando!
-Supongo...
4) Oye, normalmente caminamos en la otra dirección!

****

EL GATO QUE ESTÁ TRISTE Y AZUL

EL GATO QUE ESTÁ TRISTE Y AZUL